La lectura és una afició, cosa que ja sabem, una afició en decadència, cosa que també podem deduir. Els videojocs i la necessitat d’estar connectat a les xarxes socials resta temps a la lectura, fins al punt que diem “M’espero a la pel·lícula.”

M’agrada molt llegir, em considero bon lector i em preocupa veure com a la gent la idea d llegir li resulta absurda i avorrida. El foment de la lectura i aconseguir que les noves generacions llegesquin seria un gran progrés per a la societat.

“Llegir és per a la ment el mateix que l’exercici físic és per al cos.” Va dir Joseph Addison, un conegut poeta anglès del segle XVII. I sí, així és, la lectura treballa el teu capet i et proporciona molts de beneficis. Una persona que llegeix habitualment adquireix una millor concentració (cosa bastant útil pels teus exàmens), adquireix un ampli vocabulari (una persona amb un vocabulari menys limitat tendeix a expressar-se millor) i millora la comprensió lectora (aquella persona que llegeix habitualment té més facilitats a l’hora de comprendre les coses).

“La ploma és la llengua de l’ànima” digué Miguel de Cervantes. I així com Addison tenia raó Cervantes també. Un llibre és tota la més profunda expressió de l’escriptor, ell et porta a conèixer el seu món, i tu requereixes d’imaginació per arribar-hi. Els llibres no sols et porten a convertir-te en millor estudiant, et porten a convertir-te en una persona més imaginativa, una persona més oberta de ment i cor. A la vegada la lectura resulta una via de sortida dels problemes i la solitud.

Per acabar i en conclusió, llegir no és bo, llegir és molt bo, els beneficis són bastants i l’únic punt negatiu que té és que cap història dura per a sempre. Per tanta la gent hauria de veure la lectura d’una altra manera, sobretot la joventut, que llegir mola.