AVALUACIÓ
Hem arribat a la fi del curs 13-14, difícil, incert, verd i ple d’adversitats, però també d’accions que ens han cohesionat entre nosaltres i amb altres col·lectius de dins i de fora del món educatiu.
Ens agradaria, en aquesta ocasió, comentar la situació del blog, ara un poc més consolidat que quan va néixer. Hereu de la revista NO DIGUIS DOIS, i amb el mateix nom, no compleix ni ho pretén els mateixos objectius. Si la revista perseguia ser el producte periodístic elaborat amb la participació de tota la comunitat educativa, sobretot dels alumnes, el blog, per la seva immediatesa i actualitat no hi pot comptar de la mateixa manera. Sí que ha estat el lloc de publicació de les seves fotos, dels seus articles d’opinió, de ressenyes sobre llibres i de creacions artístiques (literàries, plàstiques, audiovisuals, musicals…).
Hi ha qui diu que si encara hi hagués la publicació en paper, es llegiria més. És possible. La realitat és que el món, els interessos i la manera de comunicar-nos han canviat molt i el blog hi està en concordança. Quan entram a l’apartat d’estadístiques, ens adonam que hi ha algú que el mira. L’historial ens diu que, a l’hora de redactar aquesta entrada, hi ha hagut 14.085 visualitzacions en total des de la seva creació. N’apareixen des d’Estats Units, de Rússia, de Canadà i del molts altres llocs d’Europa. No està gens malament.
En comprovar quins han estat els articles més visualitzats durant aquest curs, observam que de les ENTRADES la més visitada ha estat la Carta oberta al batle de Felanitx, de 16/11/2013, seguida de Copien els nostres alumnes?, de 13/03/2014 i de La Garangola III, de 18/05/2013. Quanta les PÀGINES, no hi ha dubte que, amb molt avantatge, les fotos han tengut un major nombre de visitants.
També pensam que ha millorat la presència del blog des de la col·locació de l’ordinador específic a la sala de professors.
Compleix una funció el blog? Pensam que sí. Imprescindible? Gens!
El que sabem cert, però, és que contribueix, com una peça més, a deixar constància de tot o quasi tot el que passa relacionat amb la nostra comunitat. Quina il·lusió que ens fa pensar que d’aquí vint o trenta o quaranta anys algú podrà clicar l’any 2014 i veure les cares de la gent que va protagonitzar aquesta època escolar tan i tan especial.
Bones vacances i fins al curs que ve.
IES Felanitx Revista No Diguis Dois 