La casa on estic es troba a una zona residencial devora un llac i a uns 10 minuts de la ciutat. És una zona molt verda i tranquil·la, per tant a la “meva família” li agrada molt sortir a caminar o anar amb kayak al llac.

El més fàcil és, sorprenentment, l’escola. A part que els professors que m’han tocat són una meravella, ens imparteixen els continguts molt més a poc a poc que a Mallorca i bastant més pràctics i simplificats. Veim moltes pel·lícules, practicam molt a classe i de moment no hem fet servir cap llibre de text. Els exàmens demanen les pràctiques que hem fet o fitxes que els professors ens han donat. Amb les classes tan pràctiques, l’idioma deixa de ser un problema tan greu i les coses a l’institut tornen més fàcils.

El més difícil, a part del menjar al qual resulta impossible acostumar-se si, a més, sa mare de la família és vegetariana i no posa sal a res de res, és fer amistats. La gent d’aquí ja té els seus grups fets i estan acostumats que vénguin “internacionals” un parell de mesos, es juntin amb altres internacionals i després se’n vagin, però quan hi has de quedar tot l’any és millor trobar amics d’aquí que no se n’aniran tan aviat. Però a poc a poc, coincidint amb la mateixa gent a segons quines classes, vaig fent amistats i quan més a fons els conec i s’obren més. Es veu que les diferències entre adolescents del  món no són  tan grans.”